Jueves, 29 de enero de 2009

 

HORARIS NOCTURNS

 

Estic dormint amb tu i sento passar els trens.

Em travessen el front els llums de les finestres

estripant el vellut blau fosc d'aquesta nit.

L'estona de silenci em deixa un llum vermell,

la nota a un pentagrama de cables i de vies

obscures i lluents. Estic dormint amb tu

i els sento com s' allunyen amb el soroll més trist.

Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.

Potser l'últim encert és -abraçat a tu-

deixar que els trens se'n vagin en la nit.

 

 

HORARIOS NOCTURNOS

 

Acostado contigo, oigo pasar los trenes,

y sus ventanas cruzan encendidas mi frente

rasgando el terciopelo de esta noche.

La pausa de silencio me deja una luz roja,

la nota en el pentagrama de cables y de vías

oscuras y brillantes. Acostado contigo,

oigo cómo se alejan con el ruido más triste.

Quizá me he equivocado no subiendo a uno de ellos.

Quizá el último acierto sea -abrazado a ti-

dejar pasar los trenes en la noche.

 

Es un poema de Joan Margarit tomado del cuarderno nº 138 del Aula de Literatura José Cadalso, San Roque, Cádiz.

 

PORTAL DE POESÍA

 


Tags: joan margarit

Publicado por gala2 @ 20:55  | POEMAS
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios