Lunes, 09 de julio de 2007




LES TEVES MANS
Embolcallen amb vels goig i tristesa.
S?n sostre d'una xarxa de perfum,
s?n els ventalls, amor, del meu costum
i serveixen d'espasa a la sorpresa.
M'agraden quan alegen entre el fum
o quan remouen brins de senzillesa;
les teves mans s?n alegria encesa
i fulles d'un pomer al clar de la llum.
Castellets de l'amor. Flames de ploma.
S?n banderetes del teu parlar. S?n
i toquen sense pes, clares d'un m?n
que tu modules des dels teus Bagdads.
Respires per les mans, amor. S?n poma
i estel saboner quan renten els plats.

Les notes greus


DESIG
Recerco l'alba dins la nit obscura
i se'm fan perdedors tots els camins.
Recerco el cant de l'?nica font pura
i totes les begudes s?n verins.
Voldria que el perfum de blanca rosa
ofegu?s la lux?ria d'aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l'amor no cregu?s que ?s massa tard.
Una vela, nom?s, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara,
i l'aquietament de tot anhel.
I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba,
i la vela i el mar i el cant d'amor;
que em tornessis brillant l'?nima balba
i ben clara la font d'aquest meu cor.


TESTAMENT
Quan l'hora del rep?s hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel mar?;
vull el silenci dol? del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer m?s ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent m?s neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que s?c en el red?s suau
un bri d'herba nom?s de la divina pau.


RES NO ES MESQU?
A Josep Obiols
Res no ?s mesqu?
ni cap hora ?s isarda,
ni ?s fosca la ventura de la nit.
I la rosada ?s clara
que el sol surt i s'ullpr?n
i t? delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no ?s mesqu?,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot ?s Primavera:
i tota fulla verda eternament.
Res no ?s mesqu?,
perqu? els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perqu? per tornar a n?ixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sin? un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no ?s mesqu?,
perqu? la can?? canta en cada bri de cosa.
- Avui, dem? i ahir
s'esfullar? una rosa:
i a la verge m?s jove li vindr? llet al pit.

Publicado por gala2 @ 19:42  | POEMAS
Comentarios (1)  | Enviar
Comentarios
Publicado por nombre
Martes, 07 de abril de 2009 | 16:04
son molt bonics, pero necesito poemas de mar!!